Història d'un sugus

Un bon dia un Sugus molt mal educat va anar a passejar pel poble, va donar moltes voltes i quan va arribar a una botiga de persones, va robar una persona de maduixa. La dependenta Smint li va cridar l’atenció, i li va fer pagar la persona de maduixa, i li va fer fora de la botiga. Ell no es va rendir, volia aconseguir robar en aquella botiga sense que es donessin compte, ell volia tenir totes les persones que volgués sense haver de pagar ni un gos. La seva mare, no sabia que feia el seu fill en les seves estones lliures, només sabia que es passava les hores o a la seva habitació fen una mena de mapa o al carrer fent fotos i anant i venint de la botiga de persones, sense tenir cap gos per comprar-se’n una del seu gust preferit, la de maduixa. Un dia plovia molt, i tot i així va sortir de casa, la seva mare quan es va donar compte que no hi era a casa, es va estranyar, i va decidir sortir de casa a buscar-lo, li va espiar, quan es va adonar que el seu fill sortia de la botiga de persones amb les butxaques plenes, i sabia que no s’havia emportat gossos per pagar-las, va esperar i li va cridar dient-li que tornés tot el que havia robat i que no ho tornés a fer, van tornar a la botiga, i li van dir que el Sugus treballaria per aquesta botiga fins que pagués totes les persones que havia robat. La mare va agrair a la dependenta Smint per haver sigut tan comprensiva i per deixar que el seu fill treballés amb ella. Durant 6 mesos va treballar allà, quan va guanyar tots el gossos necessaris per pagar tot el que havia robat, va marxar i va començar a estudiar i a comportar-se com el déu del Sugus mana. La seva mare estava molt orgullosa d’ell, i li va regalar una bossa gegant de persones de maduixa totes per a ell.

Conte contat, Sugus menjat.